Aquest llibre ens situa en l'Alemanya nazi i l'Holocaust, i ens parla de la Liesel, una nena que va a viure a casa uns pares d'acollida després de la tràgica mort del seu germà petit. La Liesel va a parar a un barri nou, on coneix gent nova: el seu nou pare (un pintor addicte al tabac de liar), la seva nova mare (una dona molt cridanera), amics i un boxejador jueu. I la Liesel té fascinació pels llibres, i per això en roba, tot i que potser més que robar-los els salva del seu destí.
Mentre la narradora (que per cert és la mort, i fa unes reflexions molt bones sobre l'espècie humana) explica la història de la Liesel, alhora ens relata com era la situació de la època. Podem llegir sobre les joventuts hitlerianes, les desgràcies dels jueus i les humiliacions que els nazis els feien passar, etc. Però el que fa que aquesta novel·la no sigui dura és que no està escrita per un historiador o amb la idea d'explicar-nos una època de la història, sinó que només és el context de la història que es vol explicar.
A més, l'autor abans escrivia contes infantils, i això es nota, ja que té una manera peculiar i amena d'escriure que fa que el llibre sigui molt més lleuger de digerir.
A més veiem com es vivia en una època tant dura com va ser aquesta des de la perspectiva d'una nena, i ja se sap que els nens poden ser tan innocents com cruels.
És un llibre que val molt la pena, molt amè de llegir, commovedor i que alhora aconsegueix arrencar-te un somriure.
Aquí deixo algunes frases del llibre i la primera frase de totes. "Malgrat l'amenaça prèvia, si us plau, mantingues la calma. Sóc una fanfarrona, no sóc violenta, no sóc maliciosa, sóc un resultat", "He vist més eclipsis dels que m'agradaria recordar", etc.
<<Primer els colors. Després els humans. Així és com normalment veig les coses. O al menys ho intento. Vet aquí un petit fet: et moriràs.>>
pels seus pares durant el nazisme.
